caerulāns , antis (v. caerulus), dunkelfarbig, himmelblau, Musa caerulanti peplo circumlita (coni. circumdata), d.i. die Sternkunde, Fulg. mitol. 1. praef. p. 14, 11 H.
rēiecto , āre (Intens. v. reicio), I) zurückwerfen ... ... sidera mundi (v. Bergen), Lucr. 2, 328: spumea late cautibus obiectis caerula, Sil.: caseum, wieder von sich geben, wieder ausspeien, Capit. – ...
re-fulgeo , fulsī, ēre, einen Widerschein geben, widerstrahlen, ... ... I) eig.: arma refulgentia, Liv.: faces refulgent ex petra, Curt.: caerula nubes solis inardescit radiis longeque refulget, Verg.: stella refulsit, Hor.: fervidus ille ...
vēlificor , ātus sum, ārī (velificus), die Segel spannen, d.i. I) segeln, caerula ad infernos velificata lacus, Prop. 2, 28, 40: sic velificantes portibus suis adremigaverunt, Flor. 3, 7, 3: quantum per quadraginta ...
tendo , tetendī, tēnsum u. tentum, ere (altind. ... ... = sich ausdehnen, sich erstrecken, reichen, quā nunc se ponti plaga caerula tendit, Lucr.: seu mollis quā tendit Ionia, Prop.: quā se campis squalentibus ...
... , Enn. fr., u. bl. caerula caeli od. bl. caerula, Lucr. u. Ov., die Bläue, der blaue Dom des Himmels: caerula mundi, v. Weltall, Lucr.: caeruleae ... ... campi, Plaut.: aquae, Ov.: u. bl. caerula, ōrum, n., die Bläue des Meeres ...
trāns-veho (trāveho), vēxī, vectum, ere, I) hinüber ... ... Corcyram, Liv.: m. Acc. des Gegenstandes, über den man fährt, caerula cursu, Cic. poët.: flumen (schwimmend) übersetzen über usw., Varro. ...
trānsgredior , gressus sum, gredī (trans u. gradior), I) ... ... ad Africam, Eutr.: ad solis occasum, Plin.: ad deos, Vell.: magno per caerula saltu, Sil.: sol transgressus in Virginem, Plin.: prata oleaeque in contrarias sedes ...