1. distentus , a, um, PAdi. m. Compar. (v. distendo), ... ... ausgedehnt von Speisen usw., ganz vollgefüllt, -angefüllt, zum Platzen voll, distentus cenā, Plin. pan.; u. so absol., Suet.: distentae lacte capellae ...
2. distentus , a, um, PAdi. m. Superl ... ... vielseitig beschäftigt, cum tot tantisque negotiis distentus sit, ut respirare libere non possit, Cic.: circa summa scelera distentus, Tac.: quoniam intellego te distentissimum esse quā de Buthrotiis, quā de ...
3. distentus , Abl. ū, m. (distendo), die Ausdehnung, distentu cutis sufflatae, Plin. 8, 138.
turgēsco , ere (Inchoat. v. turgeo), I) intr. ... ... Säfte, 1) eig.: Cyclopis venter vel ut olim turserat alte carnibus humanis distentus, Enn. fr.: ne aqua turgescat in corpore, Varro: semen turgescit in ...
botulus , ī, m. (umbr.-samn. Urspr.), der Darm, I) Plur. = die Eingeweide, ... ... 72. Petr. 49, 10. Arnob. 2, 42: botulus cruore distentus, Blutwurst, Tert. apol. 9.
dis-tendo , tendī, tentum u. tēnsum, ere, ... ... . Imperat. distennite, Plaut. mil. 1407 G. – Partiz. gew. distentus, doch auch distēnsus, Tert. apol. 9.