... (v. einem Esel), Apul.: saltare in convivio nudum, Cic.: discere saltare, tanzen lernen, Cic.: saltare, non incedere videbatur, Amm.: impers., cantatur ac saltatur per omnes ... ... Schenkl: nunc acre comminantibus gestire pupulis et nonnumquam saltare solis oculis, Apul. met. 10, 32 (dazu ...
psallo , psallī, ere (ψάλλ ... ... Zither spielen, zur Zither singen, psallendi scientia, Aur. Vict.: psallere et saltare elegantius quam necesse est probae, Sall.: qui canerent voce et qui psallerent, ... ... 5, 14, 3. – / Cic. Cat. 2, 23 jetzt saltare et cantare.
fōrmōsē , Adv. (formosus), schön, anmutig, saltare, Prop. 2, 3, 17: cubare, Apul. met. 5, 22: Compar. bei Prop. 1, 2, 11. Quint. 8, 3, 10: Superl. bei Augustin. conf. ...
ēleganter , Adv. m. Compar. u. Superl. ( ... ... a) übh.: alqm accipere (aufnehmen, bewirten), Cic.: psallere et saltare elegantius (kunstgerechter) quam necesse est, Sall.: vita el. acta, Cic ...
staticulus , ī, m. (Demin. v. 2. status), die komische Stellung des pantomimischen Tanzes, die Pantomime, staticulum saltare, facere, Plaut. Pers. 824: staticulos dare, Cato oratt. 40. fr ...
palliolātim , Adv. (palliolum), mit einem Mäntelchen, amictus, ... ... Pseud. 1275: peniculamentum tenet pall., *Caecil. com. 133 R. 2 : saltare, Fronto de orat. p. 157, 5 N. ( wo palleolatim).
dīsco , didicī, ere ( zu διδάσκω), lernen, kennen ... ... . Infin., pingere, Varro fr.: texere (v. der Spinne), Plin.: saltare, Cic.: non caesim, sed punctim ferire, Veget. mil.: Latine loqui, ...
modus , ī, m. (verwandt mit meditor), das absolute ... ... canendi, Boëth. inst. mus. 1, 1. – bes. im Plur., saltare ad tioicinis modos, nach der Musik, dem Blasen, Liv.: flebilibus modis ...
bellē , Adv. m. Superl. (bellus), hübsch, ... ... belle adhuc, insoweit geht es bis jetzt ganz gut, Cic.: belle cantare, saltare, Mart.: bellissime navigare, Cic.: alqd ferre fronte et vultu bellissime, ganz ...
gradus , ūs, m. (gradior), I) der Schritt ... ... . labi, Liv.: per confragosos scalae gradus decĭdere, Sulp. Sev.: per gradus saltare, von Sprosse zu Sprosse, Petron. – b) insbes., Plur. ...
artifex , ficis, c. (ars u. facio), der ... ... 14 G.: in his artifex, quae stationis imperatoriae non erant, ut calices fingeret saltaret cantaret, Lampr. Comm. 1, 8: mirus artifex in sagittis (im ...
commodē , Adv. m. Compar. u. Superl. ( ... ... Plaut.: c. amictum esse, Plaut. fr.: c. valere, Plin. ep.: saltare, Nep.: multo commodius dicitur apud regem verba fecisse quam ii poterant, qui ...
3. Glaucus , ī, m. (Γλαυκ ... ... 335: Glauci chorus, die Nerëiden, Verg. Aen. 5, 823: Glaucum saltare, den Gl. pantomimisch darstellen, Vell. 2, 83, 2 (wo ...
disertē , Adv. m. Superl. (disertus), deutlich und ... ... Cic. de or. 1, 44. Nep. Epam. 3, 1. – diserte saltare (Ggstz. tenere dicere), Tac. dial. 26.
cymbalum , ī, n. (κύμβαλο ... ... Sen.: cymbala et tympana crepant, Mela: cymbala Thebano concrepuere deo, Prop.: quem saltare nudum ante concubinas suas iussit quatientem cymbala, Lampr.: Matris (Cybeles) quate cymbala ...
tragoedia , ae, f. (τραγῳδί ... ... Tac.: tragoediam agere, Cic.: tragoedias actitare, Cic. u. Augustin.: tragoediam saltare, Suet. – II) übtr., die Tragödie, a) ...