ir-rumpo (in-rumpo), rūpī, ruptum, ere, hereinbrechen, ... ... in hac parte in terras (v. Meere), Plin.: e Scythico oceano in aversa Asiae (v. Meere), Plin.: per Babyloniorum fines in Rubrum mare, ...
lectīca , ae, f. (lectus), I) die Sänfte ... ... getragen, Cic.: lectica formosis imposita calonibus, Sen.: lectica incomitata, Sen.: lectica aversa, die Rückseite der S. (auf der sich das Kopfkissen befand), Cic ...
de-onero , āvī, ātum, āre, entlasten, entladen, ausladen ... ... auf die deinigen zu wälzen, Cic. div. in Caecil. 46: immunda faex aversabili corpora foeditate deonerans, Arnob. 7, 45: u. so Ambros. epist ...
1. adversus (advorsus), a, um, PAdj. m. ... ... so adversae palmae, Quint.: facies, Quint.: dah. auch ut aedificii frons aversa sit ab infestis eius regionis ventis et amicissimis adversa, Col.: adverso corpore, ...
adversor (arch. advorsor), ātus sum, ārī (adversus), I ... ... An allen andern Stellen wird jetzt st. adversari m. Akk. gelesen aversari, s. Drak. Liv. 8, 7, 14. Ernesti Tac. ...
persevēro , āvi, ātum, āre, I) intr. bei etw. ... ... Infin. (Ggstz. desinere), facere, Cic.: urguere, Liv.: meminisse, Sen.: aversari scelus, Curt. – m. folg. Acc. u. ...
dē-gredior , gressus sum, gredī (de u. gradior), ... ... (domitor) degredi sine periculo possit, Col.: degr. viā, Plin.: degr. per aversam domus partem, Tac.: degr. in urbem (aus der Provinz, v. ...
apostropha , ae, f. u. apostrophē , ēs, f ... ... persona iudicis aversus, Quint. 4, 1, 63, od. bl. oratio aversa, ibid. § 67, u. aversio, Aquil. Rom. § 9). ...
circum-vehor , vectus sum, vehī, sich herumtragen lassen, ... ... m. Ang. von wo? u. wohin? ab urbe ad aversa insulae (v. Schiffenden), Liv.: classe ad Romanum agrum, Liv.: in ...