prae-clūdo , clūsī, clūsum, ere (prae u. claudo), I) verschließen, versperren, portas (alci), Caes.: fores, Prop.: horrea, Suet.: ruinā aedificiorum praeclusa via, Suet.: maria bello quasi tempestate, Flor. – prägn., praeclusit cunctos negotiatores, ...
praeclūsio , ōnis, f. (praecludo), die Verschließung, vulneris, Veget. mul. 3, 23, 2. – konkret, der Verschluß = das Behältnis, praeclusiones aquarum, Vitr. 9, 8, 6.
praeclūsor , ōris, m. (praecludo), der Verschließer, Verhinderer von etw., legis, Tert. adv. Marc. 4, 27 extr.