ērādīcātio , ōnis, f. (eradico), die Ausrottung, Tert. de res. carn. 27.
ērādīcātor , ōris, m. (eradico), der Ausrotter, Augustin. serm. 312, 3.
rubus , ī, m. (viell. zu ruber, rubeo), ... ... cath. 5, 31; apoth. 56 u. 70. – bildl., eradicato cacto et rubo subdolae familiaritatis, Tert. de pall. 2. – II) ...
cactos , -us, ī, m. (κάκτο ... ... Artischocke (Cynara Cardunculus, L.), Plin. 21, 97. – bildl., eradicato cacto et rubo subdolae familiaritatis, Tert. de pallio 2 extr.
exrādīcātus = eradicatus (s. ērādīco), Varro r. r. 1, 27.