dehonestātio , ōnis, f. (dehonesto), die Entehrung, Beschimpfung, Plur. bei Tert. de pudic. 18.
de-honesto , āvī, ātum, āre, entehren, schänden, beschimpfen, verb. famam maculari dehonestarique, Liv.: deh. Romanum imperium, Lampr. u. ... ... im Passiv m. in u. Abl., pars curiae in uno homine dehonestatur, Fronto.