interpositus , Abl. ū, m. (interpono), das ... ... , cum est e regione solis, interpositu interiectuque terrae repente deficit, durch die D. u. das Dazwischentreten ... ... E., Cic. de nat. deor. 2, 103: solis radios luna interpositu suo auferens terrae, Plin. 2, 47 ...
2. interiectus , ūs, m. (intericio), I) das ... ... 11. – II) das Dazwischentreten, a) im Raume, interpositu interiectuque terrae (zwischen Sonne u. Mond), Cic. de nat. deor. ...
1. lūna , ae, f. (aus *lucna zu ... ... subito candens et plena luna deficit, verfinstert sich, Cic.: so luna interpositu interiectuque terrae repente deficit, Cic.: sol lunae oppositu solet deficere, Cic.: lunae ...
morior , mortuus sum, moritūrus, morī (wie mors von ... ... v. Abstr. = sein Ende nehmen, vergehen, erlöschen, ut iste interpositus sermo deliciarum desidiaeque moreretur, Cic.: suavissimi hominis memoria moritur, Cic.: meriti morietur ...
dē-ficio , fēcī, fectum, ere (de u. facio), ... ... (eine Sonnenfinsternis eingetreten war), Iustin.: solem lunae oppositu solere deficere, Cic.: luna interpositu interiectuque terrae repente deficit, Cic.: serenā nocte subito candens et plena ...