2. Pollentia , ae, f., I) ... ... Urbisaglia; deren Einwohner Pollentīnī , ōrum, m., die Pollentiner, Plin. 3, ... ... 597 (599). – Dav. Pollentīnus , a, um, pollentinisch, plebs, Suet. Tib. ...
1. pollentia , ae, f. (polleo), I) die Vielvermögenheit, Macht ... ... Plaut. rud. 618 u.a. – II) personif. als Göttin, Pollentia, Liv. 39, 7, 8.
pollenter , Adv. (pollens), mächtig, Compar. pollentius, Claud. de IV. cons. Hon. 254.
prae-polleo , polluī, ēre, vor anderen etwas vermögen, die ... ... vermögen, sehr mächtig sein, in etw. ausgezeichnet sein, viri praepollentes, Tac.: postquam Macedones praepolluere, Tac.: quia (Phoenices) mari praepollebant, Tac.: ...
dexteritās , ātis, f. (dexter), I) die Gewandtheit ... ... . – II) das Heilbringende der Erscheinung zur Rechten, dii dexteritate pollentes, glücklicher Vorzeichen mächtig (Ggstz. dii laevi), Arnob. 7, 19.
... u. Superl., überwiegend, vorzüglich, vis praepollentior oculorum erit illorum, Augustin. de civ. dei 22, 29, 3. p. 627, 2 D. 2 : praepollentior delectatio eorum iustitia est, Augustin. expos. epist. ad Galat. § 49: praepollentissimum suum nomen, Augustin. epist. 137, 15.
aequipollēns , entis (aeque u. polleo) = ἰσοδύναμος, ... ... Plat. 3. p. 272, 15 H. u.ö. – Adv. aequipollenter , Schol. Lucan. 1, 645 u. 650.
... clarus est, Sall.: mens pollentior, Tert. adv. psych. 6: ingenia pollentissima, Solin. 2, 22. – m. Genet., vini p. ... ... tractare sereno imperio vulgum pollens, Sil. 14, 80 sq.: vox Lethaeos cunctis pollentior herbi 3 excantare deos, Lucan. 6, 685.
dignus , a, um, Adi. m. Compar. u. ... ... pro factis eorum reperitur, Sall. Cat. 51, 8: quis potis est dignum pollenti pectore carmen condere pro rerum maiestate hisque repertis? Lucr. 5, 1: dignum ...