dēpōnēns , entis, n. (depono), verst. verbum, das Deponens (gramm. t. t.), Charis. 168, 29 u.a. Gramm.
Hippōnēnsis , s. Hippo.
Sisapo , ōnis, f., eine Stadt in Hispan. Baetica, ... ... Cic. Phil. 2, 48. Plin. 3, 14. – Dav. Sisapōnēnsis , e, sisaponensisch, regio, miniarii, Plin. 33, 118 u. 121.
perfidē , Adv. (perfidus), treulos, pater crudeliter exponens, perfide recipiens, Sen. contr. 9, 3 (26). § 11: perf. rumpere pactum, Gell. 20, 1, 54: p. agere, Tryphon. dig. 26, 7, 55. § 1 ...
prae-licenter , Adv., zu frei, zu kühn, verba fingere, Gell. 16, 7, 1: disponens, quid etc., Amm. 16, 5, 3; vgl. 17, 8, 3; 28, 4, 25.
... 2 (1. § 34). – Dav. Hippōnēnsis , e, hipponensisch, colonia = Hippo diarrh., Plin. ep.: sinus, Mela u. Plin. – Plur. subst., Hippōnēnsēs, ium, m., die Einw. von Hippo, die Hipponenser, Plin. – II) Stadt der ...
Olisipo ( auch Olisippo u. Ulisippo geschr.), ... ... ., Mela 3, 1, 6 (= 3. § 8). – Dav. Olisīpōnēnsis , e, olisiponensisch, Plin.
causa (von Cicero u. nach ihm noch von Vergil u. ... ... Andr. 1, 3, 8), causas fingere, Ov.: causam invenire, Ter.: causam interponens (als Vorwand angebend, unter dem Vorwand) se collegas exspectare, Nep.: ...
ulter , tra, trum, Compar. ulterior, Superl. ultimus, I) ... ... ultima a caelo est, Cic.: orientis aut obeuntis solis ultimae partes, Cic. – praeponens ultima (verba) primis, Hor. – subst., α) masc.: recessum ...
2. pario , peperī, partum, paritūrus, ere (zu Wurzel ... ... v. Fischen, laichen, Plin. – Partic. subst. (als Deponens), parta, ae, f. = quae peperit, Colum. 7, 4, ...
dē-pōno , posuī, positum, ere, ... ... Leo epist. 98, 2. – E) als gramm. t. t., dēpōnēns, entis, n. (verst. verbum), das Deponens, Gramm. – / Ungew. Perf. deposivi, Plaut. Curc. ...
ex-trīco , āvī, ātum, āre (ex u. tricae), ... ... keine Nachricht), Vatin. in Cic. ep.: nihil, Phaedr. – Als Deponens, extricabor aliquā (ope), Plaut. Epid. 152 G. – b) ...
dē-pāsco , pāvī, pāstum, ere, abweiden, I) v. Hirten, abweiden lassen, abhüten, saltus, Ov.: luxuriem segetum, Verg.: farraginem saepius, ... ... levibus vestigiis in viare, Solin. 2, 4 M. – Und dazu das Deponens.
inter-pōno , posuī, positum, ere, dazwischensetzen, -stellen, ... ... od. benutzen, neque colloquium interpositā causā tolli volebat, Caes.: causam interponens, se collegas exspectare, Nep.: gladiatores interpositi sunt, Cic.: postulata haec ab ...
ante-verto (ante-vorto), vertī (vortī), versum (vorsum), ere ... ... , Caes. b.G. 7, 7, 3. – u. so als Deponens, rebus aliis antevortar quae mandas mihi, Mnesilochum ut requiram, ich werde ...