sēminātor , ōris, m. (semino), der Säer, ... ... Urheber, qui est versus omnium seminator malorum, dieser Vers enthält alles Unheils Keime, Cic. de nat. deor. 3, 66: tamquam fallaciae seminatores, Lact. 5, 2, 17: inimicus ille seminator, ...
dissēminātor , ōris, m. (dissemino), der Ausstreuer, Verbreiter, disseminatores incontinentiae, Ambros. in psalm. 36, 49. Vgl. Gloss. IV, 332, 37 ›disseminator, divulgator‹.
prōsēminātor , ōris, m. (prosemino), der Fortpflanzer, Tert. ad nat. 2, 13.
super-sēminātor , ōris, m. (supersemino), der darauf - od. dazusät, Tert. de anim. 16 extr.
sator , ōris, m. (v. sero, sevi etc.), ... ... ) der Säer, Pflanzer, Varro u. Colum.: omnium rerum seminator et sator est mundus, Cic. – personif. als Gottheit, ...
altor , ōris, m. (alo), der Ernährer, Pflegevater, Erhalter, omnium rerum seminator et sator et parens, ut ita dicam, atque educator et altor est mundus, Cic.: Iovis altores Curetes fuisse, Sall. fr.: gaudens altore recepto, Ov. ...
noctivagus , a, um (nox u. vagus), bei ... ... Verg.: iter, Val. Flacc.: deus, der Schlaf, Stat.: n. quidam seminator, Faust. b. Augustin, c. Faust. 18, 3.