2. exercitus , ūs, m. (exerceo), I) die ... ... od. mehreren Legionen od. Haufen besteht), fortissimorum militum exercitus, Cic.: ex. pedester, das Fußvolk, Nep.: terrestris, navalis, Liv.: ex. tiro, Liv ...
discursus , ūs, m. (discurro), I) das Auseinanderlaufen ... ... Plin. 32, 13: quae (animalia) ut sunt edita ex utero, protinus in pedes suos erigi et gestire discursibus, Lact. de opif. dei 3, 1. ...
dē-gredior , gressus sum, gredī (de u. gradior), ... ... .: in urbem aut propinqua urbi (von Kapreä herab), Tac.: degr. ad pedes, absitzen (v. Reitern), Liv. – m. 1. Supin., ...
congruēns , entis, PAdi., bei Spät. auch m. Compar. ... ... apol. 73. – b) v. Pers.: ceteris membris usque ad imos pedes aequalis et c., ebenmäßig u. gleichförmig gebaut, Suet. Tib. 68, ...
alter-uter , alter-utra (häufiger als altera utra), ... ... Vulg. 1. regg. 20, 41: u. adv. et vos alterutrum pedes lavate, Itala Ioann. 13, 14: dafür alterutro wie alterutro docentes ...
inter-icio (inter-iacio), iēcī, iectum, ere, dazwischenwerfen, ... ... legionarias cohortes, Caes.: sagittarios, Caes.: sagittarios inter equites, Caes.: interiectus equiti pedes, Tac.: interiectus exercitus Raetiam Iuliasque Alpes, Tac. – II) übtr.: ...
... .: corpus per herbas, Curt.: circa viam corpora humi, Liv.: se ad pedes alcis, Cic.: dah. prōstrātus, a, um, zB. humi, am Boden liegend, Curt.: ad pedes, Cic.: pisces prostrati, platte Fische, Colum.: pr. pes, ...
1. ambrosius , a, um (ἀμβρόσ ... ... , corpus, Apul. met. 8, 9: color, ibid. 10, 31: pedes, ibid. 11, 4 (in den Apulejus-Stellen findet sich die Form ...
puellāris , e (puella), ein Mädchen (eine junge Frau) ... ... u. so plantae, der Europa, als Jupiter sie entführte, Ov.: pedes, der Ariadne, Ov.: aetas, der 19jährigen Gattin des Quintilian, ...
compositus , a, um, PAdi. m. Compar. u. ... ... ad od. in u. Akk., od. m. bl. Dat., pedes ad gressum compositi, brachia ad complexum, Col.: quia (Attici) sunt maxime ...
cōn-senēsco , senuī, ere, ergreisen, vergreisen, I) ... ... in agro bellanti exercitus consenuisset, Liv.: sin inclusae consenescunt (columbae), Varr.: propter pedes (Läusen) consenescunt pulli, Varr. – insontem, indemnatum in exsilio c., ...
in-commodus , a, um, unangemessen, unbequem, ungelegen, unangenehm ... ... quin incommodus ac molestus videri tibi possit, Curt. – Compar., carcinus ingressus Herculis pedes et crura lanians incommodiorem faciebat eum, quam ipsa excetra, Ampel. 2, 4 ...
peregrīnor , ātus sum, āri (peregrinus), in der Fremde ( ... ... geistig gleichs. hinauswandern, -schweifen, cum alii saepe, quod ante pedes esset, non viderent, ille in infinitatem omnem peregrinabatur, Cic.: immensa et interminata ...
inter-cipio , cēpi, ceptum, ere (inter u. capio), ... ... Liv.: medium iter, Liv.: hostium ingressus praesidiis, Tac.: praeceps in salum murus pedestre interceperat iter, Curt. – b) die Rede, sermones medios, Quint. ...
crassitūdo , dinis, f. (crassus), I) das Dicksein, ... ... ), Caes.: transtra confixa clavis ferreis digiti pollicis crassitudine, Caes.: patebat parietum crassitudo pedes quinque, Caes.: bipalme spiculum hastili semicubitali infixum erat crassitudine digiti, Liv.: ...
septuāgēnī , ae, a (septuaginta), I) siebzig, ... ... 1. – II) siebzig zusammen, -auf einmal, septuagies septuageni (pedes) fiunt, Colum. 5, 2, 7. – / Sing. septuāgenus, ...
inter-pateo , ēre, I) dazwischen offen sein, Macr ... ... dein Syria per speciosam interpatet diffusa planitiem, Amm. 14, 8, 8: senos pedes a tergo inter singulas acies in latum diximus interpatere debere, Veget. mil. ...
praeter-meo , āre, vorbeigehen, salutantum tactu praeterque meantum, ... ... , Sen. nat. qu. 7, 6, 1: v. Flüssen, imos pedes Cassii montis, Amm. 14, 8, 10: Sauromatas, Amm. 31, 2 ...
circum-fundo , fūdī, fūsum, ere, I) etw. ... ... Vell. – v. Lebl., flammā circumfusus, Sen.: ut circumfusi bonis deteriores (pedes versuum) lateant, Quint.: sermo infinitis rebus personisque circumfusus, Val. Max. – ...
gallīnāceus (gallīnācius), a, um (gallina), zu den Hühnern ... ... (= origanum Heracleoticum), Wintermajoran, Plaut. trin. 935. Plin. 20, 170: pedes gallinacei, gefingerter Erdrauch, Plin. 25, 155. – / Die Schreibung ...
Buchempfehlung
Aristophanes hielt die Wolken für sein gelungenstes Werk und war entsprechend enttäuscht als sie bei den Dionysien des Jahres 423 v. Chr. nur den dritten Platz belegten. Ein Spottstück auf das damals neumodische, vermeintliche Wissen derer, die »die schlechtere Sache zur besseren« machen.
68 Seiten, 4.80 Euro
Buchempfehlung
1799 schreibt Novalis seinen Heinrich von Ofterdingen und schafft mit der blauen Blume, nach der der Jüngling sich sehnt, das Symbol einer der wirkungsmächtigsten Epochen unseres Kulturkreises. Ricarda Huch wird dazu viel später bemerken: »Die blaue Blume ist aber das, was jeder sucht, ohne es selbst zu wissen, nenne man es nun Gott, Ewigkeit oder Liebe.« Diese und fünf weitere große Erzählungen der Frühromantik hat Michael Holzinger für diese Leseausgabe ausgewählt.
396 Seiten, 19.80 Euro