īn-somnis , e (in u. somnus), I) schlaflos, v. leb. Wesen, alii pervigiles et insomnes, Plin. pan.: insomnes magis quam pervigiles, Tac.: draco, Ov.: insomne et experrectum est animal canis, Sen. rhet.: v. ...
munter , I) eig.: vigil. vigilans. exsomnis (erstere beide ... ... wie exs. = der munter bleibt, weil er nicht schlafen will). – insomnis (der schlaflos ist, weil er nicht einschlafen kann). – m. sein, ...
īnsomnia , ae, f. (insomnis) = ἀϋπνία, die Schlaflosigkeit, Tragic. et Comic. vett., Suet. u.a.: Plur., insomniis fatigari, Sall.: alqm insomniis occīdere, Sall. fr.: insomniis carere, keine schlaflosen Nächte haben, Cic.
schlaflos , insomnis (der nicht schlafen kann). – exsomnis. vigilans (der nicht schlafen will, munter). – quietis immemor (der an keinen Schlaf u. wo man an keinen Schlaf denkt, z.B. tota nox quietis immemor traducta est ...
īnsomnitās , ātis (insomnis), die Schlaflosigkeit, Schol. Pers. 3, 84.
īnsomnietās , ātis, f. (insomnis), die Schlaflosigkeit, Plin. Val. 5, 5 extr. (wo noch falsch somnietatem) u. 5, 35: Plur., Th. Prisc. 2, 1 u. 2, 2 in.
sēdo , āvī, ātum, āre (Causat. v. sedeo), ... ... (durch Getränk), Plaut.: neque tibi nox neque dies curam animi sedaverit, quin insomnis exercitus alienatā mente feraris, Ps. Sall. de rep. 2, 12, 6 ...