persōlāta u. persollāta , ae, f., eine Pflanze = arcion, die braune Königskerze (Verbascum ferrugineum, Ait.), Plin. 25, 113; 26, 24 u. 28 u.a.
solātārius , iī, m. (sola = solea), der Sandalensohlenhändler, Corp. inscr. Lat. 6, 1117.
persollata , s. persōlāta.
1. sōlo , āvī, ātum, āre (solus), einsam-, ... ... domos, Stat. Theb. 5, 149: populis urbes, ibid. 4, 36: solata puppis, Val. Flacc. 3, 41: solatae peste domus, Sen. Oedip. 4.
... Partic. Perf. Pass., vereinsamt, verödet, desolatae terrae, Ov.: desolata templa, Plin. ep.: manipli desolati, von ... ... , Verg.: desolatus aliorum discessione, Tac.: desolata sanctis parentibus, Apul.: aevo desolata senectus, geschwächt vom Alter, Petron.: verb. deserta desolataque reliquis opibus aula, Suet.: ...
arcīon , ī, n. (ἄρκειον), die rein lat. persolata (s. d.) genannte Pflanze, Plin. 25, 113.
... (wie Sil. 8, 588 desolatae virorum gentes). – 2) insbes., einen Posten verlassen, ... ... fumant desertae gurgite valles, Stat. Theb. 4, 707: verb. deserta desolataque aula reliquis subsidiis, Suet. Cal. 12, 1. Vgl. oben ...
cōn-sōlor , ātus sum, ārī, a) leb. Wesen, ... ... lebl. Subjj.) vehementer alqm consolatur conscientia factorum et consiliorum suorum, Cic.: te consolata est spes brevi tempore congrediendi, Cic. – mit Abl. ( womit ...