fasma , atis, n., s. Phasma.
2. Fātua , s. 2. Fātuus
caera , ae, f., s. cēra.
2. galba , s. calvus a. E.
1. fatua , ae, f., s. 1. fatuus
2. Galla , s. 1. Gallī.
labia , ae, f., s. labea.
3. Galla , s. 3. Gallus no. II.
2. calva , ae, f., s. calvus.
Cāria , s. Cāres.
caepa , s. cēpa.
calda , s. calidus.
3. Canna , s. Cannae.
2. rūta caesa , s. ruono. II, A, 2, b.
caelibāris hasta , eine kleine Lanze, mit deren Spitze das Haar der Braut in Flechten od. Locken abgeteilt wurde, Arnob. 2, 67. Paul. ex Fest. 62, 16; vgl. Ov. fast. 2, 559.
... a) dem Orte nach, summa labra distabant, Caes.: ab alqo, Hirt.: foro (Dat.), vom F., Hor.: urbs (Troia) quam procul ab domo, quot terras, quot maria distans? Liv.: sol ex aequo metā distabat utrāque, Ov.: iamque fere ...
2. Fātuus , ī, m. (for), ... ... Faunus (s. Faunus) als weissagender Wald- u. Feldgott, u. Fātua , ae, f., die Weissagerin, dessen Tochter od. Gemahlin Fauna (s. Fauna), Varro LL. 6, 55. Labeo b. Macr. sat. 1, ...
dē-fugio , fūgī, ere, I) v. intr., entfliehen ... ... fliehend enteilen, circa ripam Tiberis, quo armis abiectis totum sinistrum cornu defugit, magna strages facta est, Liv. 5, 38, 8. – II) v. tr., ...
dis-tendo , tendī, tentum u. tēnsum, ... ... Quint.: ventrem, auftreiben, Plin. (u. so ovis sanguinariam herbam pasta toto ventre distenditur contrahiturque, Col.: cutis farta [vollgefressene] distenditur, Hieron.): aciem, Caes.: pontem medios in agros, ...
discrīmen , minis, n. (discerno), das ... ... discrimina costis per medium quā spina dabat, Verg.: cum pertenui discrimine (duo maria) separarentur, Cic.: compositum discrimen erit, discrimina lauda, Haarscheitel, Ov.: poet., tenue discr. leti, Rand, ...