īnfidēliter , Adv. (infidelis), ungetreu, unredlich, Cic. ep. ad Brut. 2, 1, 2. Vulg. Isai. 21, 2: Superl. infidelissime, Salv. c. avar. 3, 13. § 58 H.
treulos , perfĭdus. perfidiosus (wortbrüchig; u. zwar perfidiosus aus Gewohnheit). – infidelis (ungetreu). – infīdus (unzuverlässig, z.B. ob infida multa ... ... . laedere; in fide non manere. – Adv . perfĭde; perfidiose; infideliter.