... a) v. Pers., hostis, Liv.: rex irā infensus, Liv.: infensissima multitudo, Augustin. c. Pelag. 6. § 34: mit Dat., infensus alci, Verg. u. Tac.: infensus virtutibus princeps, Tac.: nullis tamen infensior quam vernaculis et mathematicis, Suet.: ...
īnfēnsē , Adv. (infensus), erbittert, gehässig, feindselig, infense invectus, Tac. ann. 5, 3. – infensius pro vallo pugnare, Liv. 34, 15, 5: quis Isocrati est adversatus infensius? Cic. or. 172: tanto infensius caesi, quanto etc ...
īnfēnso , āre (infensus), feindselig sein gegen usw., jmd. beunruhigen, pabula (die Furagierenden), Tac. ann. 6, 34: Armeniam bello, ibid. 13, 37: absol., quasi infensantibus deis, zürnenden, ibid. 13, ...
īnfēnsio , ōnis, f. (infensus) = δυσμένεια, die Gehässigkeit, Feindschaft, Gloss. II, 281, 56.
servo , āvī, ātum, āre (avestisch haurvaiti aus * ... ... ., me omnibus servat modis, ne etc., Plaut. rud. 895: me infensus servat, ne etc., Ter. Andr. 212. – absol., aufpassen ...
ē-lūdo , lūsī, lūsum, ere, I) v. intr. ... ... scrutantium, Petron.: vim legis, Suet.: alqm, Verg. u.a.: absol., infensus miles adversum eludentes, nicht Standhaltende, Tac. – C) sein Spiel ...
memoria , ae, f. (memor), das Gedächtnis, ... ... memoriam apud posteros adeptus, sich einen Namen gemacht, Tac.: memoriā patris nobis infensus, weil er des Vaters gedachte, gegen uns feindselig gesinnt, Tac. – ...
1. adversus (advorsus), a, um, PAdj. m. ... ... u. der Tat, als der Gesinnung, dah. oft verb. adversus infestusque, infensus et adversus), adversus alci, Cic. u.a.: u.m. Genet., ...