in-dēplōrātus , a, um (in u. deploro), unbeweint, Ov. met. 11, 670 u. trist. 3, 3, 46.
unbeweint , indefletus: indeploratus. – jmds. Tod bleibt (von seiten der Freunde) unbetrauert und unbeweint, mors alcis amicorum dolore et lacrimis vacat.
unbedauert; z.B. unb. sterben, a nullo deploratum mori: jmds. Tod. unb. lassen, alcis mortem neglegere.
... diem, Quint.: spem Capuae retinendae deploratam apud Poenos esse, Liv.: deploratur in perpetuum libertas, Liv.: deplorata colonis vota iacent, Ov.: deplorata tussis, verzweifelter, hartnäckiger, Plin.: v. Pers., deploratus a medicis, Plin. 7, 166: ebenso bl. deplorati, Plin ...