as-sevēro (ad-sevēro), āvī, ātum, āre (ad u. severus), I) mit Ernst verfahren, A) im allg.: quae est ista defensio? utrum asseveratur in hoc, an temptatur ? Cic. Verr. 2, 26: bella ...
persevēro , āvi, ātum, āre, I) intr. bei etw. verharren, -standhaft bleiben, in etw. fortfahren, 1) eig.: a) übh.: in sententia, Cic.: in errore, Cic.: in bello, Liv.: in ...
Pyrgī , ōrum, m. (Πύργοι = turres), Stadt in Etrurien, j. Dorf St. Severo, Verg. Aen. 10, 184. Liv. 36, 3, 6. Mela ...
māchinātor , ōris, m. (machinor), I) der Maschinenbauer ... ... Baumeister, tormentorum, Liv.: absol., Sen.: u. magistris et machinatoribus Severo et Celere, unter Aufsicht u. nach Angabe des S. u. C., ...
Mannszucht , disciplina militaris, im Zshg. auch bl. disciplina (militär. Zucht). – imperium (strenges Kommando). – ... ... od. intemperantia militum: strenge M. halten, milites severā disciplinā oder severo imperio coërcere, esse exactorem gravissimum disciplinae.
assevērātio (adsevērātio), ōnis, f. (assevero), der angewandte Ernst, a) im Verfahren, der Ernst ( die Feierlichkeit), die Festigkeit, Hartnäckigkeit, in hoc orationis genere virtus est asseveratio (feierlicher Ernst), ...
persevērāns , antis, PAdi. (v. persevero), aushaltend, ausdauernd, anhaltend, m. Genet., perseverantior caedendi, Liv. 5, 31, 4 ed. Madv. (al. caedendis): perseverantissimum colendorum agrorum studium, Colum. 1. praef. § 19 ...
persevērātio , ōnis, f. (persevero), I) die Beharrung bei etw., die beharrliche Fortsetzung von etw., Donat. Ter. Andr. 5, 4, 32. Gromat. vet. 192, 5: pers. sempiterna, Interpr. Iren. 4, ...
persevērantia , ae, f. (persevero), die Beharrlichkeit, Ausdauer, haec eius nimia, Cic.: sententiae tuae, Cic.: verb. pertinacia et perseverantia, Cic.: labor et perseverantia nautarum, Caes.: perseverantia constantiaque oppugnandi, Auct. b. Alex. – übtr., ...
assevērantior (adsevērantior), ius, Adi. compar. (asseverans v. assevero), versichernder, beteuernder, Donat. ad Ter. Andr. 1, 1, 73.
persevērābilis , e (persevero), beharrlich, Cael. Aur. de morb. acut. 3, 21, 198 u. de morb. chron. 3, 2, 19. Interpr. Iren. 4, 20, 11 u.a. Spät.
mōs , mōris, m. (vgl. μῶμαι, μῶσθαι), der ... ... moribus, Poët. vet. bei Cic.: imitari avi mores disciplinamque, Cic.: induere severos, non modo pudicos mores, Plin.: quae res tam repente mutavit mores tuos? ...
1. sevērus , a, um, ernsthaft ( ernst ... ... severissima, Cic.: neque (potest) severus esse in iudicando, qui alios in se severos esse iudices non vult, Cic.: nam te omnes saevum severumque avidis moribus commemorant ...